Miró es reinventa el procediment administratiu

Publicat hui a Levante-EMV

Lluís Torró i Robert Lisart

La Consellera de Cultura Trini Miró va agitar la setmana passada un còctel de xifres esbiaixades i adobades amb vinagre des de Teatres de la Generalitat, com a prova irrefutable del nou sistema que pretenen instaurar per a ajudes municipals a la programació de teatre i dansa. Costa anomenar a açò Circuit, perquè ací ja res girarà en circuit. Al pas que van seran prompte ajudes per al 2011. No han han aconseguit reunir encara, amb la pasqua damunt, la comissió tècnica de baremació, però llancen una onada aclaparadora de percentatges i números que pretén demostrar les virtuts de la seua improvisada política de cooperació territorial. La manca de transparència sols és equiparable a la seua vocació per desinformar a l'opinió pública.

Cal aclarir que les xifres responen a una sol·licitud de subvenció de cada ajuntament, una programació potencial, elaborada amb urgència en vint dies i que serà impossible de complir. Quan Teatres de la Generalitat resolga l'Orde d'Ajudes 1/2010, ja s´hauran extingit per inanició la meitat de les propostes. La Consellera equipara automàticament el nombre d´ajuntaments sol·licitants a la categoria de resolució. Aquests són els seus poders. Ja no cal, per tant, la baremació tècnica, la resolució administrativa, la comprovació dels requisits que la pròpia orde estableix, els terminis de recurs de reposició o de Contenciós Administratiu. Com que cada Ajuntament només disposa de les seus pròpies dades i Teatres les de tots, ningú no pot refutar-la en igualtat de condicions. Hem, doncs, de felicitar a tots els municipis per haver sigut acceptada la seua sol·licitud de subvenció, al 100%. No calen procediments, la Conselleria té la virtut de la concessió graciosa, sembla que no compte que algú puga no complir els requisits demanats. Res importa, quan es tracta de confondre els ciutadans.

Les guerres de xifres són discussions bizantines. Jugar amb l´avantatge que proporciona no facilitar els criteris d´elaboració de les dades, impedeix desmuntar la fal·làcia de les seues conclusions precipitades i, sobretot, intenta derivar el conflicte cap a una barreja de números mal plantejats. Si no està resolt el procediment no hi ha números que valguen, les xifres no responen per tant a res concloent. És una política de primera pedra. Es posa un casc de col·locar la primera pedra i llança xifres socorregudes al ciberespai. Després no construeixen, ni doten, ni paguen. Una cosa sí que és ben certa: hi ha 75 municipis sol·licitants. Com que hi ha un límit de sol·licitud de subvenció de 20.000 € per ajuntament i Miró acull displicent i generosa les 75 proposades i el contingut íntegre de les totes programacions estem davant d'una hipòtesi 20.000 € x 75 = 1.500.000 €. La injuriada Orde dota aquesta subvenció amb una partida de 800.000 €. En la seua triomfal compareixença Trini Miró va anunciar de forma insensata que hi aportarà fons addicionals. Han de tindre una màquina de fer bitllets a Campanar. Ja de pas podrien imprimir uns quants bitllets més i pagar tones de factures que deuen de 2009 pels fasts coreogràfics d´Inmaculada Gil.

Això sí, el PP no fa política, només gestiona i modernitza. Som la resta els qui polititzem aquest assumpte i tots els demés. Les amenaces que les portes «estan tancades» per als que «intoxiquen» i llencen «mentides sense fonament» ja no impressionen a ningú, al sector d'Arts Escèniques tampoc.