El problema català i la fi del règim del 78 (1)

Ja ho veieu, un any complet sense escriure una ratlla ací en el blog. Les raons són d'ordre personal, d'una banda, i d'ordre acadèmic, d'una altra. Ras i curt: estic molt enfeinat preparant i fent classes, i molt embolicat amb la recerca (tractant de refer i difondre la que ja tenia feta, tirant hores d'arxiu i lectures per a encetar noves línies de recerca i, fins i tot, llençant-me a la piscina amb un grup de recerca constituït per embarcar-me en nous vaixells de coneixement). Bé, tot açò, té poc a veure amb la temàtica eminentment política d'aquest mitjà de comunicació i ací ho deixe.

Com indique en el títol de l'entrada, el que m'ha mogut a tornar a escriure són els dramàtics esdeveniments de Catalunya. Estic, sobretot, indignat. La resposta del govern de Rajoy a la convocatòria del referèndum ha estat abominable. No hi ha termes prou contundents per a qualificar-la. Hi insistiré en alguna entrada. També estic (i molt!) preocupat. Les reaccions favorables a la intervenció policial d'una enorme quantitat de gent (i no, no tots són fanàtics feixistes enyoradisos del franquisme, tant de bo!) resulta molt inquietant, pel que denota i pel que connota. I finalment, també estic una mica il·lusionat, encara que massa poc. Darrere d'aquest conjuntura s'albiren possibilitats de canvis profunds, potser no en el sentit que la societat giravolte de cap a peus, però almenys que s'obriguen vies per a poder resoldre, ací, a aquest raconet del món, alguns dels enormes problemes que ens afecten com a individus i com a espècie.

Si llegiu açò (espere que sí, quin sentit tindria si no), per favor, entengueu-ho com una introducció. La idea és fer un grapat de reflexions (encara no sé quantes) i dedicar cada entrada del bloc a una qüestió específica. Si aconseguisc fer-me entendre i que allò que escriga faça pensar algú, ja em donaré per ben pagat. Una abraçada.